divendres, 31 d’octubre del 2008

Cadires buides, Mens expectants


De la lectura d’una carta del 3 de novembre de 1960 de Norman Mailer a Jackie Kennedy Onassis, la senyora de John F. Kennedy (*), me n’ha quedat aquesta frase: Només és que ja he perdut gran part del plaer d’emetre el vot... després d'afirmar-li, no obstant, que votaria a favor del seu marit. Quaranta-vuit anys després, aquests catorze mots, tan ben ordenats, conserven la lucidesa d’aquell que, sense renunciar als beneficis de la participació democràtica, mostra el seu escepticisme davant l’acció política dels qui s’adiuen més a les seves idees. Quin profund grau de benestar personal és experimentar plaer pel fet d’emetre el vot i quin desencís aporta comprovar que algú en qui has dipositat la confiança política ha malmenat les teves esperances.
Quaranta vuit anys després, i des de Mallorca estant, qui és que no ha perdut gran part del plaer d’emetre el vot, però no obstant, ...

(*) carta publicada a El País Semanal de 26-10-2008