Els governants, decidits, deuen bavar de joia estètica, mentre sagnen amb diligència les butxaques dels contribuents. A la rotonda que mena cap a un club nàutic, mentre un va de Sa Ràpita cap a Campos, hi conflueixen tots els elements del mal gust que estan dispersats, gota a gota, per la resta de rotondes mallorquines. El pas del temps ja ha deixat evidències suficients perquè algú amb criteri analític hi dediqui una tesi a aquests monuments urbans palplantats a moltes cruïlles illenques. A vegades, llocs d’ensurt per als automobilistes desprevinguts.
La rotonda campanera reuneix, en pocs metres quadrats, els elements estètics més preuats de la casta dirigent insular. El ciment, ara blanc talment neu recent caiguda, cobreix tota la terra i estrangula unes poques mostres de vegetació autòctona, la qual es veurà amb feines per xuclar les gotes de pluja que lliscaran ràpides cap als embornals, engolidors definitius i estèrils. Al bell mig del pastitx hi han encastat un llaüt escrostonat, de maniobrabilitat impossible i l’han anomenat “Numancia” (sic), metàfora cruel si hom recorda com va acabar, segles enrere, a mans dels romans, el poblat celtibèric sorià, del qual sens dubte pren el nom.
La rotonda campanera reuneix, en pocs metres quadrats, els elements estètics més preuats de la casta dirigent insular. El ciment, ara blanc talment neu recent caiguda, cobreix tota la terra i estrangula unes poques mostres de vegetació autòctona, la qual es veurà amb feines per xuclar les gotes de pluja que lliscaran ràpides cap als embornals, engolidors definitius i estèrils. Al bell mig del pastitx hi han encastat un llaüt escrostonat, de maniobrabilitat impossible i l’han anomenat “Numancia” (sic), metàfora cruel si hom recorda com va acabar, segles enrere, a mans dels romans, el poblat celtibèric sorià, del qual sens dubte pren el nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada