A les nou i mitja del dia primer de l’any dos mil vuit el silenci ompl l’espai buit dels carrers de Ciutat. Bon despertar d’una nit de cap d’any tranquil·la i còmoda viscuda en companyia de bons amics de sempre.
Des de la finestra, l’horitzó natural és de perfil clar i net, imponent.
L’horitzó humà també ho és de perfil clar i net, però aporta el renou visual.
De la simbiosi és la panoràmica. És de suposar que en benefici de tots. O no?
