El temps retorna a l’hora en punt
mentre la llum cisella teulades
i els maresos amaguen les nafres del vent.
La matèria aguaita immòbil
mentre la llum esquiva bastides
i la geometria pètria s'esclareix amb el nou dia.
El joc invariable d’antany espargeix les seves regles
mentre la llum esclata a trossos
i els colors s'obrin als ulls.
L' alba mor a cops de sol
mentre la llum malmena les ombres
i la hivernada estén les ales.
(totes les imatges són del dia 23 de desembre de 2008; entre les 8'00h i les 8'28h; càmera Leica V-Lux1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada