La TDT té i no té

Fa un poc més de tres mesos constatava la retallada dels meus drets lingüístics com a resultat de la implantació de la televisió via TDT. Poc temps després, a mitjans de febrer, podia respirar un poc alleugerit perquè, de nou, rebíem les emissions del Canal 33 i d’altres procedents del Principat. No obstant, seguim sense rebre les emissions procedents del País Valencià. Continua la mutilació. Per alguns, les ones televisives no han de definir geografies al marge dels mapes oficials.

Un altre caire de les emissions via TDT que m’incomoda és la pèrdua de qualitat en la recepció de les imatges i els sons. Les interrupcions són freqüents i a més canviants, allò que pots veure al migdia a la nit trontolla. Amb el senyal analògic això no passava. Quants d’interessos no hi ha al darrera d’aquest canvi!!! Tothom ha hagut de gastar-se uns quants d’euros, bé per comprar adaptadors, bé per canviar el televisor o bé per pagar els serveis tècnics d’instal·ladors d’antenes. I tot per deixar sense solucionar alguns problemes i guanyar, és una manera de dir-ho, la recepció de nous canals vehiculats en espanyol i nedant, en més d’un cas, dins les aigües de l’extrema dreta. Sort que, de moment, encara podem aterrar allà on ens sentim còmodes i ben tractats, malgrat les interferències. I sempre, sempre, ens quedarà pitjar l’interruptor. Cada vegada em fa més ganes. Off.

imatge obtinguda amb una càmera LEICA V-LUX I