L’any va cap a ponent. Cal tornar a la figuera, malgrat les branques nues. Temps hi ha hagut de bon recer. La quotidianitat del treball cansa. El cada dia de la casa ocupa. El temps d’oci convida a no fer res i la temptació és forta. No obstant, s’imposen certes pràctiques:
Les excursions airegen el cos.
El teatre mou la paraula i fa que el cos s’expressi.
El cinema, poc visitat, ofereix mostres plaents.
La música, llenguatge harmoniós, ajuda a l’abstracció.
Les passejades per Ciutat observen la Seu mentre es pinta.
Els àpats en companyia de l’amistat sorprenen amb reflexos inesperats.
De la vida col·lectiva, l’exemple de les dones i els homes públics fa empegueir l’enteniment, el paisatge i el paisanatge.
La fotografia, notària de la llum i de l’instant, signa imatges pel record.
Excepte la imatge corresponent a la pel·lícula "El secreto de sus ojos", baixada de http://nochedecine.wordpress.com,
la resta s'han obtingut al llarg de l'any que s'acaba amb una càmera LEICA V-LUX I .
