L'escarni del llaüt i d'algú més s'ha consumat

Els governants, decidits, deuen bavar de joia estètica, mentre sagnen amb diligència les butxaques dels contribuents. A la rotonda que mena cap a un club nàutic, mentre un va de Sa Ràpita cap a Campos, hi conflueixen tots els elements del mal gust que estan dispersats, gota a gota, per la resta de rotondes mallorquines. El pas del temps ja ha deixat evidències suficients perquè algú amb criteri analític hi dediqui una tesi a aquests monuments urbans palplantats a moltes cruïlles illenques. A vegades, llocs d’ensurt per als automobilistes desprevinguts.
La rotonda campanera reuneix, en pocs metres quadrats, els elements estètics més preuats de la casta dirigent insular. El ciment, ara blanc talment neu recent caiguda, cobreix tota la terra i estrangula unes poques mostres de vegetació autòctona, la qual es veurà amb feines per xuclar les gotes de pluja que lliscaran ràpides cap als embornals, engolidors definitius i estèrils. Al bell mig del pastitx hi han encastat un llaüt escrostonat, de maniobrabilitat impossible i l’han anomenat “Numancia” (sic), metàfora cruel si hom recorda com va acabar, segles enrere, a mans dels romans, el poblat celtibèric sorià, del qual sens dubte pren el nom.

Qui escarneix el llaüt?

Sabrà el patró navegar amb els senyals de trànsit de la carretera?
Heu vist treballar mai un mestre d’aixa damunt una rotonda?
Les crostes de pintura s’escataran amb el vent o amb la pluja?
La fusta s’esventrarà davant la mirada atònita dels conductors?
Qualcú s’ha pres el territori de l’illa com si fos la seva casolana sala d’estar?
Hi ha un gabinet de trobades anacròniques als despatxos de l’Administració?
Qui ha acordat la volatilitat dels meus impostos?

(rotonda carretera Sa Ràpita / Campos )

els llibres i les hores

En el desig hi ha la il·lusió: l’entrada de nous llibres s’haurà d’acompanyar d’un increment de les hores disponibles per llegir-los i pair-los. M’ho han dit per ben cert, d’ara endavant cada llibreter ens proporcionarà el temps addicional necessari. És prohibiran les rebaixes dels preus a canvi de donar un suplement d’hores al dia. A la cambra legislativa s’ha aprovat la llei que atorga al treballador l’opció d’elegir entre més dies de treball o dies dedicats a la lectura. Si s’ha triat llegir, en haver acabat, s’haurà de fer de conta contes a les escoles públiques, amb la corresponent acumulació d’hores extres per continuar de lector. Dues hores de passeig narrador per les escoles del país, per exemple, seran dues hores més a disposició de noves lectures. També es gratificarà a tot aquell que sigui capaç d’espipellar minuts al dia per dedicar-los a llegir.

Paraules d'una conferència

De la conferència que fa unes hores ha impartit el professor Vicenç Navarro a l’auditori de Sa Nostra sobre “És el fi de l’estat del benestar?” dins el cicle “Més opinió, més democràcia”, organitzat pel Consell de Mallorca.

Flaixos de l’exposició:

“Els pilars de l’estat del benestar són unes adequades polítiques públiques que solucionin els dèficits en la provisió dels serveis sanitaris, d’educació i d’assistència social”

“Espanya està a la coa (només per davant de Portugal i Grècia) de l’Europa dels 15 ens tots els índexs d’avaluació de l’estat del benestar, tot i el que s’ha avançat en els últims 30 anys”

“El problema de la nova llei de la dependència, un avanç indubtable, és el de la seva manca de recursos públics per executar-la adequadament. Fan falta uns 70.000 milions d’euros”

“Cal que el sistema fiscal sigui més progressiu, a més de combatre en contundència i eficàcia el frau fiscal”

“A les persones no se’ls ha de demanar si volen pagar impostos. A aquesta pregunta, plantejada així, segurament la respondrem negativament. Als ciutadans se’ls ha d’explicar d’on s’obtindran els recursos fiscals i a quines finalitats de despesa es destinaran. És necessari donar a conèixer amb què es gasten els fons públics”

“El ciutadà ha de ser conscient del que perdrà en polítiques d’assistència si es deixa endur per les polítiques fiscals que propugnen davallada dels impostos”

“Estic negativament sorprès del poc coneixement que hi ha dins la joventut universitària espanyola i catalana, respecte del que va significar la cruel i sanguinària dictadura del general Franco. He detectat més coneixement sobre la realitat de l’Espanya de Franco en els universitaris nord-americans. Sens dubte, una de les causes del retard de la societat espanyola i catalana pel que fa a les polítiques socials la trobam en l’acció (?) dels successius governs de la dictadura franquista”

“El cas de la meva sogre i de la meva mare. La meva sogra és sueca i la meva mare catalana. Ambdues han patit quasi al mateix temps idèntic accident: la rotura del fèmur com a conseqüència d’una caiguda. La meva sogre a Suècia ha tengut l’assistència, proporcionada per l’ajuntament, de cinc persones al dia tot al llarg del seu procés de recuperació. La meva mare a Barcelona ha tengut l’assistència, també proporcionada per l’ajuntament, d’una persona durant tres hores setmanals, la resta de les seves necessitats han hagut d’esser ateses per la meva germana.”

“Unes polítiques adequades a favor de les escoles bressol alliberarien el pes que recau sobre la dona del nostre país el qual li impedeix un accés no estressant al mercat de treball”

“Aconseguir un eficient estat del benestar passa per solucionar problemes de classe i de gènere. Hi ha d’haver una fiscalitat més progressiva (problema de classe) i s’ha de reduir l’impacte que sobre la dona hi tenen uns deficients serveis públics d’assistència social i educatius (problema de gènere)”.

“El problema no és només solucionar la distribució de la truita sinó també aconseguir una truita més grossa i que la seva distribució sigui el més eficient possible i pugui satisfer un major nombre de necessitats.”

S’ho paga visitar la web del professor Navarro (www.vnavarro.org )