Les llargues nits de Can Sales

Ahir, dissabte vint-i-u de juliol, a Porreres, al Racó de la Memòria, situat a la part de darrera de l'oratori de la Creu i, més en concret, just davant de la paret de la Creu, s'hi ha representat un sentit i just homenatge a les dones republicanes, un homenatge a la llibertat, un homenatge a la justícia i a la memòria de tots els represaliats, homes i dones, per la dictadura franquista. A la paret de la Creu, durant les nits fosques dels anys de la guerra civil iniciada el juliol de 1936, s'hi perpetrà amb vesània l'assassinat d'homes i de dones que creien en la llibertat, d’homes i de dones que defensaven els ideals republicans.

L'Associació Memòria de Mallorca hi ha portat l'espectacle "Les llargues nits de Can Sales" un homenatge a les dones republicanes empresonades a Can Sales a través de fer memòria de Matilde Landa. Un muntatge dirigit per Antoni Galmés basat en el llibre de Margalida Capellà "Dones republicanes" i interpretat per les actrius Mercè Sancho, Francesca Vadell i Rosa Serra.



Paraules exactes, gestos mínims, intensos i sentits, i cançons ben entonades i directes, han corprès, m'han corprès, a tots els qui hem seguit atents les històries que ens han escenificat. Històries de peripècies humanes que toparen amb la intransigència política i religiosa i la seva única raó: la força desfermada i cruel. Històries contades des de la convicció que dóna la força de la raó. Raó ben explicada i senzilla i eficaçment representada a tocar dels forats que les bales assassines deixaren a la fusta i als maresos de la paret de la Creu. Per uns moments, en el cap al tard estiuenc, a l'aire hi han surat l'emoció, els sentiments i la certesa de participar en un acte de comunió cívica pel record i la reivindicació d'unes vides segades de forma injusta i abjecta.

imatges obtingudes dia 21 de juliol de 2012 amb una càmera LEICA V-LUX 1

Guillem-Pep Tosar d'Efak

Un d’aquests dies passats, a la Sala Mozart de l’Auditorium de Palma he estat un espectador més de "Tots aquests dois" un muntatge dirigit i interpretat per Pep Tosar. Es tracta d’un recorregut sobre la vida i l’obra de Guillem d’Efak contada per ell mateix a través de la interpretació magistral de Pep Tosar acompanyat de la música subtil i precisa de Maitia Trio i la col·laboració de Victor Pi. L'encert de la paraula de Tosar, dels seus moviments i de la seva veu cantada fan que Guillem d’Efak es passegi per l'escenari al llarg de dues hores que passen com un alè, lleugeres, divertides, emotives. Tot un encert, tot un recobrar i fer memòria d’una persona i un personatge singular i necessari, avui, ara i aquí, que tan orfes n'estam. Gràcies, Pep Tosar i, encara més, gràcies, Guillem d’Efak.

imatges obtingudes dia 5 d'abril de 2012 amb una càmera LEICA V-LUX 1

Sa Ràpita, el record i la preocupació

Dia de sol amic i amable, avançada de les calmes de gener. Després d’un any retorn a caminar per les platges desertes, netes, lluentes i acollidores de s’Arenal de Sa Ràpita i de Ses Covetes, des Freu i de s’Arenal d’en Tem, la porta d’entrada al blanc arenal d’Es Trenc campaner. La mar encara no ha cobert de restes de posidònia la vorera sorrenca. Les contrades estan talment com les vaig trobar el març del mil nou-cents vuitanta-sis quan, per primera vegada, vaig començar a passejar-hi amb una certa regularitat, de cap a cap d’any, donada la meva condició de veí temporal de Sa Ràpita fins al juny de l’any passat.

Del temps a venir trob que cal defensar-se de les urpes golafres dels especuladors nostrats i forans, sempre a punt de tacar amb merda urbanística uns paratges que sempre han somniat com una mamella atractiva de la qual xuclar sense fi per omplir les butxaques insondables de la seva cobdícia. Encara, avui, causa estupor i corglaça l’enteniment passejar a l’ombra dels bucs de formigó a mig construir que hi ha perpetrats entre la platja des Freu i s’Arenal d’en Tem.

Deixats a la intempèrie són un testimoni clamorós de la pocavergonya política i econòmica que ha governat i governa el territori. Cal esmolar tots els sentits per estar a l’aguait de qualsevol decisió governativa que obri el camí a les ments depredadores de sempre.

imatges obtingudes avui amb una càmera LEICA V-LUX I